Més tard vaig fer un Postgrau en Salut mental en Situacions de Violència política i catàstrofes a la Universitat Autònoma de Madrid.

El conflicte psicològic derivat del conflicte social em va portar a la Guerra Civil a través de la història del meu avi i com el trauma es pot transmetre de generació a generació. Vaig estar un parell d’estius col·laborant com a psicòloga a l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, fent acompanyament psicosocial a veïnes i familiars durant les exhumacions juntament amb un equip d’arqueologia, forense i historiadors i historiadores.

Va ser molt reparador poder treballar des d’aquesta mirada psicosocial a l’entorn de la fossa; s’obren tantes ferides i és possible donar lloc que cicatriquin una mica. D’aquesta experiència vaig escriure un capítol per al llibre sobre Violència i Salut mental:

«Enterrar a los muertos. Trabajo psicosocial en exhumaciones» — Violencia y Salud Mental, Asociación Española de Neuropsiquiatría. Madrid, 2009.

Vaig començar a interessar-me per temes més corporals i em vaig formar a Focusing, un mètode pedagògic de tall humanista creat per Eugene Gendlin que facilita l’accés a la saviesa interna corporal.

Des del 2009 fins al 2015 vaig treballar en un Centre d’Inserció Comunitària per a persones amb malaltia mental, El Turó, on realitzava les entrevistes inicials, tallers i acompanyament emocional. Va ser molt gratificant la relació amb les persones que utilitzaven el recurs i vaig aprendre molt sobre clínica i gestió d’un recurs social. També vaig valorar la importància d’acompanyar des dels interessos personals les persones amb diagnòstics de salut mental.

A l’estiu del 2015 vaig tornar a l’ensenyament i vaig començar a realitzar formacions en Competències per a l’ocupabilitat a joves i adults (Nivell 10) que necessitaven un canvi i/o reciclatge en la seva carrera professional. Tornar a la formació em va encantar i em vaig adonar de la importància del coneixement, de saber el que saps, per aprendre a dirigir-nos en la vida i poder ser el més autònomes possible.

Des del 2017 i fins ara, he treballat en instituts públics d’Educació Secundària, on he estat orientadora, acompanyant l’alumnat així com les famílies i el professorat en l’entorn educatiu. Arran d’aquests gairebé 10 anys treballant en instituts, em vaig formar com a psicoterapeuta a l’Escola de teràpia en Integració Psicocorporal, un sistema terapèutic d’enfocament dinàmic creat pel psicòleg Marc Costa. Es caracteritza per un treball profund i sistemàtic amb els mecanismes de defensa patològics del pacient.

Ara compagino la meva feina com a orientadora en instituts amb la pràctica com a psicoterapeuta.